MY SUMMER DIARY: St. John's day

This year, St. John's day was a Friday and in Catalonia the 23rd of June people don't work; so, on Friday I went to a coastal city  for be there until Sunday afternoon. On Friday morning I took my first bathe on the beach and in the evening in the swimming pool. In the evening I went fishing with my parents and in the afternoon I improved my english chatting with my appartment neighbours'. They are from Germany and they don't speak Spanish neither Catalan, they only speak Germany and a little bit of English and French; So, that's the reason why I had to speak English and I was the translator of my parents.

Crítica cinematográfica

GROWN UPS (Niños Grandes)

Dennis Dugan (2010)

Crítica por Anna Mª Ayats

“Niños Grandes” es una película estadounidense dirigida por Dennis Dugan. Se estrenó el año 2010 en España, y está protagonizada por Adam Sandler y Salma Hayek. Es del género llamado comedia y expone las aventuras de cinco amigos que cuando eran pequeños jugaban a baloncesto y que, después de treinta años, se reúnen junto con su familia para asistir al funeral de su entrenador. A partir de aquel momento, descubren que a pesar de ser adultos, en realidad, no han madurado nada. 

Lo que destaco de la película es como los padres intentan inculcar a sus hijos los valores del pasado y explicarles cómo lo hacían ellos para divertirse cuando eran pequeños jugando al aire libre y no utilizando las nuevas tecnologías constantemente para jugar. Estos valores también cambian en función de los estamentos sociales que ese reflejan en la película, ya que unos son de clase social baja y otros son más adinerados.

 Lo que sí se puede criticar son ciertas actitudes egoístas de algunos personajes hacia el resto de compañeros, como por ejemplo el caso de una persona vegetariana que no es comprendido por la mayoría. Además, a veces las situaciones cómicas son tan exageradas que rayan lo absurdo, aunque no dejan de ser escenas para que los espectadores se rían.

En conclusión, es una película para pasar el rato y divertirse riendo sin esperar ninguna moraleja o lección a cambio.   

C i el seu talent

C és un nen que va néixer amb una discapacitat; una deformació als peus que li impedeix caminar. Ell va a una escola normal i fa les mateixes assignatures que qualsevol altre nen excepte educació física que la substitueix per més hores de música.

J és un company de classe d’en C; ell no té cap minusvalidesa però té una destresa: els esports. Destaca en qualsevol esport, amb nens més grans fins i tot.

C a l’hora del pati juga a ping-pong amb els seus amics i J juga a qualsevol cosa que li proposen; però quan se’n cansa, comença a empipar els altres. Últimament es burla dels nens que juguen a ping-pong, especialment a en C. Li diu paraules molt gruixudes que no agraden gens a en C, però se les menja amb patates per evitar greus problemes.

Un dia C va provar de jugar a bàsquet amb cadira de rodes. Li va encantar. Així que es va apuntar a l’equip paralímpic de bàsquet.

Dos anys després, C jugava tornejos arreu del món i és que resulta que era boníssim en aquest esport.

A partir del  moment en què C es va fer famós, J no li va dir res més i es va penedir d’haver-l’hi  dit aquelles paraules tan gruixudes a en C.

A LA VIDA, NO ESTEM SOLS

A la vida, no estem sols. La solitut és un tema que moltes vegades ens fa por i no ens n’hauria de fer. Jo crec que a la vida, estem envoltats de gent que ens ha estimat, ho està fent i ens seguirà estimant. Ara bé, quan ets gran i vas veient que tots els amics de la teva mateixa edat van caient i tu no, llavors pot ser un motiu pel qual pensar que pots et quedar sola en la immensitat de la joventut.

En primer lloc, defenso la idea que “a la vida, no estem sols” perquè és molt difícil creure que estàs sol; sempre hi ha algú que t’acompanya en aquest trajecte, t’ho pot demostrar més o menys però algú hi haurà.

D’altra banda, penso que pots arribar a pensar que a la vida estem sols en moments de problemes sentimentals i de molt baixa autoestima. Per exemple, ja ets adult i tens parella i casa pròpia però de sobte el teu xicot es mor; això és un xoc molt fort, tu ja tenies tota la vida muntada i amb uns segons es desfà tota. Aquest podria ser un dels moments en què penses que estàs sola perquè t’ha caigut el món a sobre sense haver pogut evitar-ho.

En fi, jo penso que aquesta frase es pot interpretar de moltes maneres diferents. Ho pots veure com una cosa bona o una cosa dolenta. A vegades estar sol es bo per poder reflexionar i pensar en tu mateix però no sempre perquè al final et pot acabar afectant.

GUARDIOLA'S BIOGRAPHY

Pep Guardiola is a very successful football player.
He was born the 18th January on 1971 in Sanpedor, a small village in Catalonia. At the age of 13, he joined La Masia, where the bests players in the world train and live to be professional players for Barça team someday.

Six years later, he made his début with FCBarcelona. In the 1991-92 season, he became an important player in the first team. He played 479 games for the club and on 24 June 2001, he played his last match with Barça. In his career as a professional football player, he won lots of matches and trophies. For 10 years, he played seven friendly games for the national team of Catalonia.
At the age of 36, he became the coach of FCBarcelona B and one year later, he became the manager of the firs team of FCB. While he was the coach, the team won lots of trophies so he has been one of the most important coaches for the Football Club Barcelona so far.

In June 2012, he left FCBarcelona and took a sabbatical year in New York. One year later, he signed a contract with the Bayern Munich team, in Germany. Since 2013, he has been their manager and he has lived with his family in Germany.

FORMAL EMAIL

Dear Sir,

I’m writing because there aren’t any activities or facilities for teenagers in our village. In other villages there are some places where teenagers go, like a skate park or an open football field.

I think there are some resasons for this. Firstly, you and your colleagues don’t think about us. There are a lot of parks for young people and some places like the library or the retired house for elderly people. Another reason is that you spend the money to improve construccions and not for built new buildings, so I think we need some places to go.

We must do something about this situacion. Maybe you should build a place where teens could go.  I don’t know how much it would cost but it’s for a good relationship between you and us.

Yours faithfully,

                      

Microrelat PICASSO

Després que un home ho deixés tot per anar-se’n a l’altra punta de món i comencés una nova vida, per poder pagar-se l’allotjament,es posava a les boques del metro o als carrers més transitats a fer sonar el seu millor company, el violí.

Portava més d’un mes vaguejant i tocant el violí per aquells carrers amb molta marxa fins que un home tot ben vestit li va dir que el llogava per actuar al seu auditori aquella mateixa nit; el violinista amateur va acceptar l’oferta de treball i va preparar-se per a la seva primera actuació.

Faltava menys d’una hora per debutar i ja tenia un greu problema: algú havia tallat el violí en diferents trossos. Va solucionar-ho enganxant papers i carbonets amb les diferents peces.

Finalment, va poder actuar sense cap problema i la gent el va aclamar per la manera d’arreglar el violí ja que ara el feia original.

Violí 1913, papers enganxats i carbonet sobre paper