C i el seu talent

C és un nen que va néixer amb una discapacitat; una deformació als peus que li impedeix caminar. Ell va a una escola normal i fa les mateixes assignatures que qualsevol altre nen excepte educació física que la substitueix per més hores de música.

J és un company de classe d’en C; ell no té cap minusvalidesa però té una destresa: els esports. Destaca en qualsevol esport, amb nens més grans fins i tot.

C a l’hora del pati juga a ping-pong amb els seus amics i J juga a qualsevol cosa que li proposen; però quan se’n cansa, comença a empipar els altres. Últimament es burla dels nens que juguen a ping-pong, especialment a en C. Li diu paraules molt gruixudes que no agraden gens a en C, però se les menja amb patates per evitar greus problemes.

Un dia C va provar de jugar a bàsquet amb cadira de rodes. Li va encantar. Així que es va apuntar a l’equip paralímpic de bàsquet.

Dos anys després, C jugava tornejos arreu del món i és que resulta que era boníssim en aquest esport.

A partir del  moment en què C es va fer famós, J no li va dir res més i es va penedir d’haver-l’hi  dit aquelles paraules tan gruixudes a en C.

A LA VIDA, NO ESTEM SOLS

A la vida, no estem sols. La solitut és un tema que moltes vegades ens fa por i no ens n’hauria de fer. Jo crec que a la vida, estem envoltats de gent que ens ha estimat, ho està fent i ens seguirà estimant. Ara bé, quan ets gran i vas veient que tots els amics de la teva mateixa edat van caient i tu no, llavors pot ser un motiu pel qual pensar que pots et quedar sola en la immensitat de la joventut.

En primer lloc, defenso la idea que “a la vida, no estem sols” perquè és molt difícil creure que estàs sol; sempre hi ha algú que t’acompanya en aquest trajecte, t’ho pot demostrar més o menys però algú hi haurà.

D’altra banda, penso que pots arribar a pensar que a la vida estem sols en moments de problemes sentimentals i de molt baixa autoestima. Per exemple, ja ets adult i tens parella i casa pròpia però de sobte el teu xicot es mor; això és un xoc molt fort, tu ja tenies tota la vida muntada i amb uns segons es desfà tota. Aquest podria ser un dels moments en què penses que estàs sola perquè t’ha caigut el món a sobre sense haver pogut evitar-ho.

En fi, jo penso que aquesta frase es pot interpretar de moltes maneres diferents. Ho pots veure com una cosa bona o una cosa dolenta. A vegades estar sol es bo per poder reflexionar i pensar en tu mateix però no sempre perquè al final et pot acabar afectant.

Microrelat PICASSO

Després que un home ho deixés tot per anar-se’n a l’altra punta de món i comencés una nova vida, per poder pagar-se l’allotjament,es posava a les boques del metro o als carrers més transitats a fer sonar el seu millor company, el violí.

Portava més d’un mes vaguejant i tocant el violí per aquells carrers amb molta marxa fins que un home tot ben vestit li va dir que el llogava per actuar al seu auditori aquella mateixa nit; el violinista amateur va acceptar l’oferta de treball i va preparar-se per a la seva primera actuació.

Faltava menys d’una hora per debutar i ja tenia un greu problema: algú havia tallat el violí en diferents trossos. Va solucionar-ho enganxant papers i carbonets amb les diferents peces.

Finalment, va poder actuar sense cap problema i la gent el va aclamar per la manera d’arreglar el violí ja que ara el feia original.

Violí 1913, papers enganxats i carbonet sobre paper